Berenguer Ramon II el fraticida

(1053 - Jerusalem 1097 ), Comte de Barcelona, Girona, d'Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Ramon Berenguer II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, ja que aquell no havia dividit l'herència.
Berenguer Ramon va dirigir una expedició contra els sarraïns de Saragossa, que ajudats per El Cid atacà la pària de Lleida, aliat de Barcelona, i Berenguer Ramon II fou fet presoner. El 1090 va caure novament presoner d'El Cid a la batalla de Tébar.
Ajudat pels genovesos i pel rei d'Aragó Sanç III atacà el 1092 la ciutat de Tortosa, i la ocupà.rència.El 5 de desembre de 1082 morí Ramon Berenguer II en un assalt al terme de Gualba. La veu popular acusà a Berenguer Ramon de ser l'artífex de la seva mort i per això l'apel·là El Fratricida.
El 1083 es formà el partit antifratricida encapçalat per Ramon Folc I de Cardona i Bernat Guillem de Queralt, als quals s'uní el bisbe de Vic Berenguer Sunifred de Lluçà, els quals encomanaren durant 10 anys la tutoria del petit fill del mort, Ramon Berenguer III, al comte Guillem I de Cerdanya, oncle del menut.
El 1086 però, aquest front antifratricida es trencà i s'acordà que Berenguer Ramon II participès en la tutoria del menut, prometent que no es casaria i que per tant l'herència recauria directament en el petit fill del Cap d'Estopes.
El 1091 el Papa Urbà II va deslligar-lo de l'arquebisbat de Narbona i va establir l'arquebisbat de Tarragona, ocupada efímerament pel comte català.
En arribar Ramon Berenguer III a la majoria d'edat, el seu oncle li deixà el govern dels comtats.
Berenguer Ramon II morí en una peregrinació a Jerusalem.

Ramon Berenguer II el cap d'estopes

(1053 - la Perxa de l'Astor, Gualba 1082), comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, ja que aquell no havia dividit l'herència.

El seu sobrenom és deu a tenir una gran i espessa cabellera rossa.

Les relacions amb el seu germà foren sempre tibants, i intentà disputar-li l'herència. Segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real però, era d'una certa preeminència del Cap d'Estopes.

En una avinentesa, potser quan estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d'aquests comtats així com el de Cardona. Al seu retorn el comte donà al seu germà part de l'herència contreta del seu pare, rebent la pària de Lleida.
Vers el 1077 realitzà una expedició a Múrcia, en ajut del rei sarraí de Sevilla contra els de Toledo, València, Granada i Màlaga, que eren ajudats per Alfons VI de Castella. Aquesta expedició resultà un fracàs. Posteriorment els comtats de Barcelona i d'Urgell i la ciutat de Lleida lluitaren contra el rei sarraí de Saragossa i a conseqüència d'això el perill islàmic reculà, tant pel cantó de Lleida, on la colonització cristiana arribà fins a Sidamon i Torregrossa, com per l'actual Conca de Barberà, on el 1079 ja era repoblada l'Espluga de Francolí.

En ocasió de la preparació d'una expedició fallida el 1081, el Cid, enemistat amb el seu rei Alfons VI de Castella, anà a Barcelona i oferí la seva col·laboració, que no fou acceptada; llavors es barallà amb un nebot dels comtes i el ferí. Tot seguit passà al servei dels reis sarraïns de Saragossa, mentre que el rei de Lleida es recolzà en els navarroaragonesos primer i en els comtes de Barcelona després. Això enfrontà Berenguer Ramon amb el Cid al voltant d'Almenar a l'estiu del 1082. El primer fou derrotat i caigué presoner. Un cop alliberat, degué sentir-se frustrat i això agreujà el seu caràcter. El 5 de desembre del dit any, anant el Cap d'Estopes de Barcelona a Girona, en passar per un lloc boscós i solitari, conegut després per la Perxa de l'Astor (Montnegre), fou mort per uns desconeguts, que potser foren els seus mateixos acompanyants. El cadàver fou llançat al, després anomenat, Gorg del Comte o de la Perxa de l'Astor, i allà fou descobert per l'astor que duia la víctima, que hauria guiat els qui el cercaven.

La veu popular acusà en aquell moment el seu germà com a instigador de la seva mort, motiu pel qual Ramon Berenguer II és conegut com el Fratricida.

El cos de l'assassinat fou dut a Girona i sepultat a la catedral d'aquesta ciutat.

El 1078 es casà amb Mafalda de Pulla-Calàbria, filla de Robert d'Hauteville i duc de Calàbria. D'aquest matrimoni en nasqueren:

• la infanta Almodis de Barcelona (v1078-v1140), casada després de 1105 amb Bernat Amat, vescomte de Cardona


• la infanta Mafalda de Barcelona, casada amb Arnau Guillem, vescomte de Fenollet


• l'infant Ramon Berenguer III (1082-1131), comte de Barcelona

El fill pòstum del comte, Ramon Berenguer III, fou designat hereu el mateix any del seu naixement però tingué la tutela del seu oncle Berenguer Ramon II fins a la mort d'aquest el 1097, mort a prop d'Hostalric, al gorg del comte.

Còdex dels Usatges

Els comtes catalans van veure la necessitat de reunir les normes i lleis que eren d'ús quotidià. A Barcelona, Ramon Berenguer I va materialitzar aquestes normes en un document escrit: els Usatges de Barcelona. A altres indrets de Catalunya, com Tortosa i Lleida, es van redactar codis semblants, però els més coneguts són els Usatges de Barcelona.

Almodis de la Marca

( Tolosa, França v 1020 - Barcelona 1071), fou una comtessa consort de Barcelona ((1052-1071).Filla del comte occità Bernat I de la Marca i d'Amèlia. Fou germana de Llúcia de la Marca que es casà amb el comte Artau I de Pallars Sobirà.


Vers el 1014 es casà amb Guillem III d'Arlès, casament que posteriorment fou anul·lat per la joventut d'Almodis.
Vers el 1020 es casà amb Ponç III de Tolosa del qual obtingué el divorci el 1052. D'aquest matrimoni tingué:
l'infant Guillem IV de Tolosa (1044-1093), comte de Tolosa
Estant casada amb Ponç III el comte de Barcelona Ramon Berenguer I la raptà i la convertí en la seva tercera esposa l'any 1052. D'aquest matrimoni en nasqueren:
l'infant Ramon Berenguer II (1053-1082), comte de Barcelona
l'infant Berenguer Ramon II (1053-1097), comte de Barcelona
la infanta Agnès de Barcelona (v 1056-d 1071)
la infanta Sança de Barcelona (v 1057-1095)

La comtessa-àvia Ermessenda s'hi oposà i n'obtingué l'excomunió, fet que promogué una veritable guerra que no es va resoldre fins el 1057. Aquesta aliança matrimonial aportava drets sobre el Llenguadoc que refermaven les relacions entre la casa de Barcelona amb les terres ultrapirinenques.
Almodis, com que era una dona madura per l'experiència i d'una notable formació cultural, fou associada al govern pel seu marit, i cooperà amb ell en la compra dels drets sobre els comtats de Carcassona i Rasès. Però per qüestions successòries es guanyà l'animadversió del seu fillastre Pere Ramon, que l'assassinà el 16 de novembre de 1071.
La seva herència passà indivisa als fills bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II.

Ramon Berenguer I el vell

( v 1023 - 1076 ), Comte de Barcelona i Girona (1035-1076) i Comte d'Osona (1054-1076) i Comte de Carcassona i Rasès (1067-1076)A la seva mort (1035), Berenguer Ramon I va repartir els seus dominis entre els seus tres fills; Guillem (1035-1054) fou comte d’Osona, Ramon Berenguer I (1035-1076) va obtenir Girona i Barcelona, excepte l'extrem sud, entre el Llobregat i la frontera amb l'Islam, que, constituït en comtat de Penedès fou per a Sanç (1035-1049); aquests tres hereus, com que eren menors d'edat, quedaren sota la tutela de la seva àvia Ermessenda, l'única representant efectiva del poder comtal a Barcelona, Girona, Osona i el Penedès entre 1035 i 1041.Ramon Berenguer I (1035-1076) qui, el 1041, arribat a la majoria d’edat, va començar a exercir efectivament les seves funcions. Si per la seva condició de comte, li hauria correspost aliniar-se amb el grup de la seva àvia Ermessenda, per edat, Ramon Berenguer I pertany a la generació de Mir Geribert i els seus barons, i, doncs, pensa com ells. Per això, el projecte polític de Ramon Berenguer I serà, naturalment, el d’imposar-se als barons rebels però no pas, tal com defensaven Ermessenda i els seus curials, sobre la base de retornar a l’ordre vigent en temps del seu avi Ramon Borrell, a qui el jove comte ni tan sols havia arribat a conèixer, sinó d’acceptar les noves pràctiques feudals, les quals, per a Ramon Berenguer I, nascut vers 1029, havien existit de tota la vida. Per això, en tot el procès de lluites que a Barcelona, Girona i Osona es patirà entre 1041 i 1059, en alguns casos, Ermessenda arribarà a posicionar-se contra el seu nét.Poc després, però, un cop s’hagué apoderat del comtat en poder de la seva àvia, reconstruint així l’eix Barcelona-Girona, base de la força de la nissaga comtal, Ramon Berenguer I es reconcilià amb Ermessenda.Si Ramon Berenguer I va poder dominar la situació a Barcelona, no fou només pel suport de la massa urbana, contrària al ban que pretenia imposar-hi el clan vescomtal, sinó també per l’ajuda d’Ermessenda la qual, però, com que no es refiava del seu nét, massa propens a entendre’s amb la noblesa feudal, va condicionar el seu suport al comte al casament de Ramon Berenguer I amb Blanca de Narbona, dona de confiança d’Ermessenda. En el seu govern, el comte no seguia les directrius de la seva àvia d’aconsellar-se dels jutges i dels prelats, sinó que resolia les seves relacions amb la noblesa mitjançant juraments i convenientiae, i no pas d’acord amb la llei, per això, va començar a crear-se una tibantor entre Ermessenda i el seu nét, que arribà a la ruptura total el 1052, quan Ramon Berenguer I va prendre la decisió de repudiar Blanca de Narbona i casar-se amb Almodis de la Marca; Emressenda va moure les seves influències entre les jerarquies eclesiàstiques fins que, el 1056, va aconseguir del Papa Víctor II i dels arquebisbes de Narbona i d’Arles una sentència d’excomunió contra Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca,per adulteri, ja que aquesta, per unir-se a Ramon Berenguer, havia abandonat el seu anterior marit, el comte de Tolosa.
La situació política es capgirà, tanmateix, a favor de Ramon Berenguer I. Ermessenda es retirà i morí, mesos després, l'1 de març de 1058.

El 1039 es casà amb Elisabet de Nimes, probablement filla del vescomteRaimon Bernat I de Nimes. Tingueren:

• l'infant Pere Ramon de Barcelona (? -a 1071)


• l'infant Arnau de Barcelona (? -v 1045)


• l'infant Berenguer de Barcelona (? -v 1045)

El 1051 es casà amb Blanca de Narbona, filla de Llop Ató Zuberoa i Ermengarda de Narbona. Fou repudiada l'any següent sense tenir descendència.
El 1056 es casà, en terceres núpcies, amb Almodis de la Marca, filla del comte Bernat I de Rasès. Tingueren:

• la infanta Agnès de Barcelona (v 1056-d 1071), casada el 1070 amb el comte Guigues VII d'Albon


• l'infant Ramon Berenguer II (1053-1082), comte de Barcelona


• l'infant Berenguer Ramon II (1053-1097) comte de Barcelona


• la infanta Sança de Barcelona (v 1076-1095).

La línia dinàstica del Casal de Barcelona s'havia alterat el 1071 arran de l'assassinat d'Almodis pel primogènit Pere Ramon, fill de l’anterior matrimoni de Ramon Berenguer I amb Elisabet de Nimes. Com explica Santiago Sobrequès a Els grans comtes de Barcelona dins de la nissaga barcelonina, la comtessa actuà sempre amb preponderància, tal com ho mostren certs detalls, com ara la redacció, en temps d’Almodis dels documents de la cort sempre per duplicat, amb un exemplar per al comte i un altre per a la comtessa; a més, en els papers oficials, Almodis s'hi feia esmentar sempre, ignorant sovint el primogènit. Pere Ramon, l'hereu dels comtats, degué considerar sempre una cosa anormal aquest protagonisme d'Almodis de la Marca, que, per exemple, la comtessa Ermessenda de Carcassona mai no havia pretés en vida del seu marit, el comte Ramon Borrell. Segurament, l'odi del primogènit cap a la comtessa s’exacerbà després de veure com la complexa, i laboriosa, adquisició dels comtats de Carcassona i Rasès s’havia fet amb l’únic propòsit, de constituir un domini propi per a Ramon Berenguer Cap d’Estopes, fill d'Almodis de la Marca. Pere Ramon assassinà la comtessa d’una manera gens premeditada, potser amb les seves pròpies mans; arran del seu crim, el primogènit fou desposseït dels drets successoris, i el 1072-73, el papa Gregori VII va condemnar-lo a l’exili i a redimir-se lluitant contra els infidels, en combat contra els quals, l’ex-hereu de Barcelona va morir a al-Àndalus.
Després de tot aquest fet, Ramon Berenguer I va prendre la decisió de deixar els seus dominis en cogovern als seus dos fills, haguts d’Almodis de la Marca, Ramon Berenguer II dit Cap d’Estopes i Berenguer Ramon II, els quals, bessons o, si més no, amb poca diferència d’edat, havien de regir Barcelona, Girona i Osona en absolut condomini i plena igualtat de tal manera que, segons s’havia establert, si algú jurava fidelitat a un dels dos comtes de Barcelona, n’havia de jurar també a l’altre. Les posteriors dissensions entre els dos germans afebliren el poder comtal; a més, el cogovern anunciava una futura divisió del domini barceloní, inevitable si tots dos comtes haguessin tingut descendència.

Va promulgar el "Codi dels Usatges"(1058/1060/1064/1068),que durant segles ha estat la base de la constitució civil de Catalunya.

Ramon berenguer i la seva esposa Almodis estan enterrats a la catedral de Barcelona.

Berenguer Ramon I, el corbat

(v 1006 - 1035 ), Comte d'Osona (1017-1035) i Comte de Barcelona (1018-1035).
El sobrenom d'el Corbat amb el qual se'l coneix no té fonament històric i és producte d'una confusió que data del segle XIII. Fill de Ramon Borrell, comte de Barcelona, i d'Ermessenda de Carcassona.
La figura de Berenguer Ramon I té una doble vessant. Per una banda, ha passat a la història com un home equànime. Durant el seu mandat va predominar la pau. Va sotmetre pacíficament el comte d'Urgell, Ermengol, restablí la concòrdia amb el comte Hug I d'Empúries i tingué excel·lents relacions amb Guillem I de Besalú i Guifré II de Cerdanya. També va tenir bones relacions amb el Papa i el 1032 va realitzar un viatge a Roma. A més, anà diverses vegades a Saragossa i a Navarra, per entrevistar-se amb Sanç Garcés III el Major, rei de Navarra, i unificar criteris en les relacions amb els comtes de Tolosa. Els seus homes de confiança i consellers foren l'abat Oliba,el jutge Ponç Bofill, Gombau de Besora i els bisbes Pere de Girona i Deudat de Barcelona.
El 1025 va promulgar un decret que alliberava els propietaris de terres de qualsevol vinculació jurisdiccional que no fos la del comtat i els deslliurà d'impostos.
D'altra banda, el govern de Berenguer Ramon I va marcar el començament del declivi del poder comtal. En morir el seu pare (1018), Berenguer Ramon encara era menor d'edat i la seva mare Ermessenda actuà com a tutora i regent fins al 1023. Però quan Berenguer Ramon va arribar a la majoria d'edat no va començar a governar sol sinó que Ermessenda va continuar associada al govern.
Segons alguns cronistes, el caràcter de Berenguer Ramon era feble e indecís. A més, la política de pau amb l'Islam anava en contra dels desitjos de la noblesa que veien la guerra com l'única manera d'aconseguir glòria i riqueses. Això va fer que alguns nobles comencessin a actuar al marge del poder comtal. Ermessenda, en canvi, era enèrgica i decidida i va intentar de totes totes imposar la seva autoritat sobre els altres nobles. Però la seva condició de dona li impedia d'exercir de cabdill militar i per tant d'organitzar alguna ràtzia o expedició militar que satisfés les ànsies de poder dels aristòcrates.
El 1018 es casà amb Sança de Gascunya, amb la qual no tingué fills.
El 1021 es casà amb Sança de Castella filla de Sanç Garcia, comte de Castella. Van tenir dos fills:

• l'infant Ramon Berenguer (1023-1076), comte de Barcelona
• l'infant Sanç d'Olèrdola

L'any 1027es va tornar a casar, aquest cop amb Guisla de Lluçà, filla del veguer de Balsareny. Van tenir tres fills:

• l'infant Guillem I d'Osona (1028-?), comte d'Osona
• l'infant Bernat Berenguer de Barcelona
• la infanta Sibil·la de Barcelona (1035-1074), casada vers el 1056 amb Enric de Borgonya, pares del comte Enric de Portugal.

La desintegració del poder comtal es va fer més evident quan, poc abans de morir, l'any 1035, Berenguer Ramon I va repartir els seus dominis entre els seus fills: Ramo Berenguer va rebre Girona i Barcelona fins al riu Llobregat; Sanç d'Olèrdola, el territori fronterer que anava des del Llobregat fins a la terra dels musulmans, constituit com a Comtat del Penedès amb capital a Olèrdola; i a Guillem li va deixar Osona.

Ermessenda de Carcassona

(975-1058) (975-Girona, 1058)

Destacà en la política catalana del segle XI. Al costat del seu marit, va dirigir els afers comtals, va presidir assemblees i tribunals i va participar en campanyes militars, com les d'Al-Andalus. Mort el marit, va continuar dirigint la política del comtat, primer com a tutora del seu fill Berenguer Ramon I fins a la seva majoria d'edat, i, després, com a tutora del seu nét, Ramon Berenguer I.

Ermessenda va tenir una relació molt estreta amb l'Església catalana de l'època. El seu sepulcre es conserva a la catedral de Girona, un dels llocs més antics on es veuen els pals vermells sobre fons daurat de l'escut comtal de Barcelona.