( Tolosa, França v 1020 - Barcelona 1071), fou una comtessa consort de Barcelona ((1052-1071).Filla del comte occità Bernat I de la Marca i d'Amèlia. Fou germana de Llúcia de la Marca que es casà amb el comte Artau I de Pallars Sobirà.
Vers el 1014 es casà amb Guillem III d'Arlès, casament que posteriorment fou anul·lat per la joventut d'Almodis.
Vers el 1020 es casà amb Ponç III de Tolosa del qual obtingué el divorci el 1052. D'aquest matrimoni tingué:
l'infant Guillem IV de Tolosa (1044-1093), comte de Tolosa
Estant casada amb Ponç III el comte de Barcelona Ramon Berenguer I la raptà i la convertí en la seva tercera esposa l'any 1052. D'aquest matrimoni en nasqueren:
l'infant Ramon Berenguer II (1053-1082), comte de Barcelona
l'infant Berenguer Ramon II (1053-1097), comte de Barcelona
la infanta Agnès de Barcelona (v 1056-d 1071)
la infanta Sança de Barcelona (v 1057-1095)
La comtessa-àvia Ermessenda s'hi oposà i n'obtingué l'excomunió, fet que promogué una veritable guerra que no es va resoldre fins el 1057. Aquesta aliança matrimonial aportava drets sobre el Llenguadoc que refermaven les relacions entre la casa de Barcelona amb les terres ultrapirinenques.
Almodis, com que era una dona madura per l'experiència i d'una notable formació cultural, fou associada al govern pel seu marit, i cooperà amb ell en la compra dels drets sobre els comtats de Carcassona i Rasès. Però per qüestions successòries es guanyà l'animadversió del seu fillastre Pere Ramon, que l'assassinà el 16 de novembre de 1071.
La seva herència passà indivisa als fills bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II.
Vers el 1014 es casà amb Guillem III d'Arlès, casament que posteriorment fou anul·lat per la joventut d'Almodis.
Vers el 1020 es casà amb Ponç III de Tolosa del qual obtingué el divorci el 1052. D'aquest matrimoni tingué:
l'infant Guillem IV de Tolosa (1044-1093), comte de Tolosa
Estant casada amb Ponç III el comte de Barcelona Ramon Berenguer I la raptà i la convertí en la seva tercera esposa l'any 1052. D'aquest matrimoni en nasqueren:
l'infant Ramon Berenguer II (1053-1082), comte de Barcelona
l'infant Berenguer Ramon II (1053-1097), comte de Barcelona
la infanta Agnès de Barcelona (v 1056-d 1071)
la infanta Sança de Barcelona (v 1057-1095)
La comtessa-àvia Ermessenda s'hi oposà i n'obtingué l'excomunió, fet que promogué una veritable guerra que no es va resoldre fins el 1057. Aquesta aliança matrimonial aportava drets sobre el Llenguadoc que refermaven les relacions entre la casa de Barcelona amb les terres ultrapirinenques.
Almodis, com que era una dona madura per l'experiència i d'una notable formació cultural, fou associada al govern pel seu marit, i cooperà amb ell en la compra dels drets sobre els comtats de Carcassona i Rasès. Però per qüestions successòries es guanyà l'animadversió del seu fillastre Pere Ramon, que l'assassinà el 16 de novembre de 1071.
La seva herència passà indivisa als fills bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II.
1 comentari:
quines donotes que estaven fetes. tinc ganes de que arrenquis amb Sibl.la la dona de Pere IV, el cerimoniós....
Publica un comentari a l'entrada