dijous, 20 de setembre del 2007

Ramon Berenguer I el vell


( v 1023 - 1076 ), Comte de Barcelona i Girona (1035-1076) i Comte d'Osona (1054-1076) i Comte de Carcassona i Rasès (1067-1076)A la seva mort (1035), Berenguer Ramon I va repartir els seus dominis entre els seus tres fills; Guillem (1035-1054) fou comte d’Osona, Ramon Berenguer I (1035-1076) va obtenir Girona i Barcelona, excepte l'extrem sud, entre el Llobregat i la frontera amb l'Islam, que, constituït en comtat de Penedès fou per a Sanç (1035-1049); aquests tres hereus, com que eren menors d'edat, quedaren sota la tutela de la seva àvia Ermessenda, l'única representant efectiva del poder comtal a Barcelona, Girona, Osona i el Penedès entre 1035 i 1041.Ramon Berenguer I (1035-1076) qui, el 1041, arribat a la majoria d’edat, va començar a exercir efectivament les seves funcions. Si per la seva condició de comte, li hauria correspost aliniar-se amb el grup de la seva àvia Ermessenda, per edat, Ramon Berenguer I pertany a la generació de Mir Geribert i els seus barons, i, doncs, pensa com ells. Per això, el projecte polític de Ramon Berenguer I serà, naturalment, el d’imposar-se als barons rebels però no pas, tal com defensaven Ermessenda i els seus curials, sobre la base de retornar a l’ordre vigent en temps del seu avi Ramon Borrell, a qui el jove comte ni tan sols havia arribat a conèixer, sinó d’acceptar les noves pràctiques feudals, les quals, per a Ramon Berenguer I, nascut vers 1029, havien existit de tota la vida. Per això, en tot el procès de lluites que a Barcelona, Girona i Osona es patirà entre 1041 i 1059, en alguns casos, Ermessenda arribarà a posicionar-se contra el seu nét.Poc després, però, un cop s’hagué apoderat del comtat en poder de la seva àvia, reconstruint així l’eix Barcelona-Girona, base de la força de la nissaga comtal, Ramon Berenguer I es reconcilià amb Ermessenda.Si Ramon Berenguer I va poder dominar la situació a Barcelona, no fou només pel suport de la massa urbana, contrària al ban que pretenia imposar-hi el clan vescomtal, sinó també per l’ajuda d’Ermessenda la qual, però, com que no es refiava del seu nét, massa propens a entendre’s amb la noblesa feudal, va condicionar el seu suport al comte al casament de Ramon Berenguer I amb Blanca de Narbona, dona de confiança d’Ermessenda. En el seu govern, el comte no seguia les directrius de la seva àvia d’aconsellar-se dels jutges i dels prelats, sinó que resolia les seves relacions amb la noblesa mitjançant juraments i convenientiae, i no pas d’acord amb la llei, per això, va començar a crear-se una tibantor entre Ermessenda i el seu nét, que arribà a la ruptura total el 1052, quan Ramon Berenguer I va prendre la decisió de repudiar Blanca de Narbona i casar-se amb Almodis de la Marca; Emressenda va moure les seves influències entre les jerarquies eclesiàstiques fins que, el 1056, va aconseguir del Papa Víctor II i dels arquebisbes de Narbona i d’Arles una sentència d’excomunió contra Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca,per adulteri, ja que aquesta, per unir-se a Ramon Berenguer, havia abandonat el seu anterior marit, el comte de Tolosa.
La situació política es capgirà, tanmateix, a favor de Ramon Berenguer I. Ermessenda es retirà i morí, mesos després, l'1 de març de 1058.

El 1039 es casà amb Elisabet de Nimes, probablement filla del vescomteRaimon Bernat I de Nimes. Tingueren:



  • l'infant Pere Ramon de Barcelona (? -a 1071)

  • l'infant Arnau de Barcelona (? -v 1045)

  • l'infant Berenguer de Barcelona (? -v 1045)

El 1051 es casà amb Blanca de Narbona, filla de Llop Ató Zuberoa i Ermengarda de Narbona. Fou repudiada l'any següent sense tenir descendència.
El 1056 es casà, en terceres núpcies, amb Almodis de la Marca, filla del comte Bernat I de Rasès. Tingueren:



  • la infanta Agnès de Barcelona (v 1056-d 1071), casada el 1070 amb el comte Guigues VII d'Albon

  • l'infant Ramon Berenguer II (1053-1082), comte de Barcelona

  • l'infant Berenguer Ramon II (1053-1097) comte de Barcelona

  • la infanta Sança de Barcelona (v 1076-1095).

La línia dinàstica del Casal de Barcelona s'havia alterat el 1071 arran de l'assassinat d'Almodis pel primogènit Pere Ramon, fill de l’anterior matrimoni de Ramon Berenguer I amb Elisabet de Nimes. Com explica Santiago Sobrequès a Els grans comtes de Barcelona dins de la nissaga barcelonina, la comtessa actuà sempre amb preponderància, tal com ho mostren certs detalls, com ara la redacció, en temps d’Almodis dels documents de la cort sempre per duplicat, amb un exemplar per al comte i un altre per a la comtessa; a més, en els papers oficials, Almodis s'hi feia esmentar sempre, ignorant sovint el primogènit. Pere Ramon, l'hereu dels comtats, degué considerar sempre una cosa anormal aquest protagonisme d'Almodis de la Marca, que, per exemple, la comtessa Ermessenda de Carcassona mai no havia pretés en vida del seu marit, el comte Ramon Borrell. Segurament, l'odi del primogènit cap a la comtessa s’exacerbà després de veure com la complexa, i laboriosa, adquisició dels comtats de Carcassona i Rasès s’havia fet amb l’únic propòsit, de constituir un domini propi per a Ramon Berenguer Cap d’Estopes, fill d'Almodis de la Marca. Pere Ramon assassinà la comtessa d’una manera gens premeditada, potser amb les seves pròpies mans; arran del seu crim, el primogènit fou desposseït dels drets successoris, i el 1072-73, el papa Gregori VII va condemnar-lo a l’exili i a redimir-se lluitant contra els infidels, en combat contra els quals, l’ex-hereu de Barcelona va morir a al-Àndalus.
Després de tot aquest fet, Ramon Berenguer I va prendre la decisió de deixar els seus dominis en cogovern als seus dos fills, haguts d’Almodis de la Marca, Ramon Berenguer II dit Cap d’Estopes i Berenguer Ramon II, els quals, bessons o, si més no, amb poca diferència d’edat, havien de regir Barcelona, Girona i Osona en absolut condomini i plena igualtat de tal manera que, segons s’havia establert, si algú jurava fidelitat a un dels dos comtes de Barcelona, n’havia de jurar també a l’altre. Les posteriors dissensions entre els dos germans afebliren el poder comtal; a més, el cogovern anunciava una futura divisió del domini barceloní, inevitable si tots dos comtes haguessin tingut descendència.


Va promulgar el "Codi dels Usatges"(1058/1060/1064/1068),que durant segles ha estat la base de la constitució civil de Catalunya.


Ramon berenguer i la seva esposa Almodis estan enterrats a la catedral de Barcelona.