dimarts, 18 de setembre de 2007

Guifré I, el pilós


Anomenat el Pilós-perque era molt pelut- ( v 840- 897), Comte d'Urgell i Cerdanya (870-897); Comte de Barcelona i Girona (878-897); Conflent (896-89); Comte d'Osona (886-897) de facto, encara que de jure ho fou del 878 al 897, malgrat que del 878 al 885 la regió estava gairebé despoblada.Orígens familiars
La llegenda el fa fill del comte Guifré d'Arria, cavaller del Conflent, i venjador de la mort del seu pare assassinat per Salomó, al qual Guifré el Pilós donà mort. Hi ha qui situa el naixement de Guifré a Rià (Conflent). Genealogia de Guifré el Pilós dins d'Els primers comtes catalans, es considera que Guifré era fill de Sunifred I, nomenat Comte d'Urgell i de Cerdanya el 834 per l'emperador Lluís el Pietós, i Comte de Barcelona. Sunifred era fill de Bel·ló de Carcassona, comte de Carcassona en temps de Carlemany; per això, els comtes descendents de Sunifred i del seu germà Sunyer I d'Empúries i Rosselló (834-848) se'ls denomina bel·lònides.
En les lluites dinàstiques sorgides a l'Imperi franc després de la mort de Lluís el Pietós (840) i del Tractat de Verdun (843), Bernat de Septimània, comte de Barcelona i Girona (825-832 i 835-844), Narbona, Besiers, Agde, Magalona i Nimes (828-832 i 835-844) i de Tolosa (835-844) va alinear-se amb Pipí II d'Aquitània, i els bel·lònides a Carles el Calb; el 844, després d’haver-se apoderat de Tolosa, Carles hi capturà Bernat i el féu executar. Després de la fi de Bernat, Carles el Calb concedí els comtats de Barcelona, Girona, Narbona, Nimes, Agde, Besiers i Magalona a Sunifred d'Urgell-Cerdanya.
El 848, Guillem de Tolosa, fill de Bernat de Septimània nomenat comte de Barcelona per Pipí II, s'apoderà d’aquest comtat i del d'Empúries on féu executar Sunifred i Sunyer I, lleials a Carles el Calb. I aquest fet significà la fi provisional dels bel·lònides.

El 877 es casà amb Gunilda d'Empúries o Guinedilda de Flandes, tot depenent de les fonts, i tingueren:



  • Radulf de Barcelona (?-940), bisbe d'Urgell i abat de Ripoll

  • Guifré II Borrell (v874-911), comte de Barcelona

  • Sunyer I (?-951), comte de Barcelona

  • Miró II (?-927), comte de Cerdanya i comte de Besalú

  • Sunifred II d'Urgell (?-948), comte d'Urgell

  • Emma (880?-942), abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses

  • Quíxol, Cixilona o Xixilona

  • Riquilda

  • Emerssenda (?-v925)

El 883 o 884 els àrabs es van sentir amenaçats per l’expansió de Guifré el Pilós, que va voler establir la frontera en els rius Llobregat i Segre, amb posicions (Cardona per exemple) a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord (i algunes aprisions a la Vall de Cervelló al sud del riu Llobregat), i repoblant els territoris, construint i consolidant esglésies i monestirs, al voltant dels que es fixava la població.
La frontera del comtat passava al nord de Solsona segurament per Besora, Tantallatge i Correà; la de Berga per Sorba, Gargalla i Serrateix; i la d'Osona per Cardona, Manresa i Montserrat. La ciutat de Lleida fou fortificada, i Guifré va veure-ho com una provocació i va atacar la ciutat, governada pel valí de la família dels Banu Qasi, Ismail ben Musa. L’atac no va sortir bé. L'historiador Ibn al Athir diu que els àrabs van fer gran mortaldat entre els atacants.
El successor de Ismail, Llop Ibn Muhammad atacà Barcelona uns anys després, i Guifré morí en la lluita l'11 d'agost de 897, a la Vall d'Ora, al Solsonès. Les seves despulles romanen al monestir de Ripoll.
A finals del segle IX no hi havia establert cap criteri per determinar com s'havia de dur a terme la successió dels comtes catalans. Els reis havien perdut la facultat, que havien tingut al segle IX, de nomenar i destituir el comtes, els quals, per això, deixaren de ser uns delegats del monarca per esdevenir petits sobirans als seus dominis. La transmissió hereditària dels comtats era una pràctica il·legal que, a més de negligir l’autoritat del rei, convertia un càrrec públic en patrimoni familiar. Aquesta pràctica va ser iniciada el 895 a la mort de Miró el Vell. El seu comtat de Rosselló passà, sense cap mena d’intervenció del rei franc Odó, a Sunyer II d'Empúries, i el de Conflent fou per a Guifré el Pilós.A la mort de Guifré, en un primer moment, els seus fills -Guifré Borrell, Miró, Sunifred i Sunyer- van optar per governar conjuntament tots els dominis del seu pare i administrar-los sota presidència del primogènit, Guifré Borrell. Aviat, però, quan cadascun dels comtes cogovernants tingué descendència, calgué abandonar la idea d’herència conjunta i, llavors, cada fill transmeté individualment als seus hereus la part del conjunt comtal que regia: Guifré Borrell, juntament amb Sunyer, Barcelona, Girona i Osona; Sunifred, Urgell; i Miró, Cerdanya, Conflent i Berga.
La visió actual sobre Guifré el Pilós ve encara condicionada per la imatge forjada pels historiadors del segle XIX de Guifré com a l’artífex no ja de la independència dels comtats catalans sinó del naixement de Catalunya i tot, idea popularitzada durant la Renaixença pel dramaturg Serafí Pitarra amb la seva frase Fills de Guifré el Pilós, això vol dir catalans. I així van difondre’s entre la gent llegendes com la de l’origen de les quatre barres -ferit de mort lluitant contra els sarraïns, Guifré el Pilós es mullà els dits amb sang de la nafra, els passà per sobre del seu escut i així es creà la bandera de Catalunya- inventada, segons sembla, al segle XVI.

2 comentaris:

Albert. ha dit...

En la que Sant Jordi empunya
bandera de cor blanc
hi ha l’escut de Catalunya
amb quatre barres de sang.
D’ aquestes barres la història
està escrita en lletres d’or,
per saber-la de memòria
i gravar-la en nostre cor.
Essent Carles rei de França i
senyor dels catalans,entraren
folls de venjança, en ses terres
els normands.

Per sostenir sa corona,
Demanava el rei socors,
Al comte de Barcelona,
El valent Jofre el Pelós.

Al saber la nova, empunya
El comte l’arma i l’escut i s’endú
a tot Catalunya cap a França
resolut.
Així que a França arrivaba amb la
flor dels catalans, el rei Carles
reculava atropellat pels normands.
I llençant-s’hi de seguida el brau
Jofre amb sos valents, va deturar
l’envestida dels normands, forts i
potents.
Mes quan vençut reculava
l’enemic, rostos avall, un llançó
al pit se li clava i el fa caure del cavall.
Dintre una tenda els de França
ferit al comte han entrat, posant-li al capçal la llança i l’escut al seu costat.

I a l’entrar a dur-li la nova de que els normands han perdut, veu el
Rei al Comte jove mirant trist el
seu escut.
-Si a vos se us deu la victòria,
per què al Rei trist us mostreu?
si voleu honors i glòria, Comte
Jofre demaneu.
“Des d’avui, de vostra terra
sereu comte independent; sereu
mon company en guerra i en pau
l’amic més prudent”.
-Grans mercès, Rei de França; -li
respon Jofre el Pelós!- no em
reca, el cop de llança que
desagna tot mon cos.
“Lo que em reca i cor-me-lliga és
veure llis mon escut, sense cap
blasó que diga, els honors
que he merescut”.

Llavors el Rei de seguida
s’acosta al llit del valent; xopa
els dits en sa ferida, i així diu
dolçament;
-Amb sang del cor a ala guerra
haveu guanyat el blasó; quan
torneu a vostra terra brodeu-lo
en vostre pendó.
I passant quatre ditades del brau
Jofre en l’escut blanc, hi deixava
senyalades
Les quatre barres de sang.

Anònim ha dit...

Hello all
http://www.moroccanwholesale.com/ - meridia cost
You should never take the over dose of this drug meridia.
[url=http://www.moroccanwholesale.com/]meridia online[/url]
It is higly recommended that you do so.
meridia drug
Such information can also be collected from you doctor clinic or any other health centre.