Sunifred d'Urgell

(?-848) comte d'Urgell i Cerdanya 843-884, comte de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona i Comte Conflent ( comarca de la Catalunya Nord amb capital a Prada, part del Pirineu Oriental).

Fill del comte de Bel.ló de Carcassona i germà del comte Sunyer d'Empúries i Oliva de Carcassona.

Es Casà amb una noble, Emeressenda de la qual tingué:

• Guifré el pilós


• Miró I


• Radulf


• Sunifred


• Riculf


• Sesenanda


• Emerssenda.

El 834, el rei franc Lluís el Pietós li va donar els comtats d'Urgell i Cerdanya que pertanyien a Galí I Asnar (aliat de Musa ibn Musa de la família dels Banu Qasi), i que va ocupar el 835 la Cerdanya i cap al 838 l'Urgell.
El 842 una expedició musulmana, ordenada per l'emir de Còrdova Abd al-Rahman II i dirigida per Abd al-Wahid ibn Yazid i Musa ibn Musa va envair el comtat de Barcelona. Els àrabs van creuar per les zones de l'interior (Bages, Lluçanès i Osona) amb la intenció de dirigir-se cap a Narbona, però van ser aturats per les forces de Sunifred abans d'arribar a la Cerdanya, probablement a la Vall de Ribes. Aquest èxit degué influir perquè, el 844, a la mort de Bernat de Septimània, el nou rei franc Carles II el Calb nomenés Sunifred comte i marquès de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (a més de Cerdanya i Urgell). El desembre del 847 l'emir va demanar la signatura d'un tractat de pau.
El comtat del Conflent va passar a dependre de la Cerdanya, i per tant de Sunifred, segurament a la mort de Berà II (entre el 846 i el 848).

Probablement, tant Sunifred com el seu germà Sunyer van ser assassinats per Guillem de Septimània, fill de Bernat de Septimània, que aliat amb Pipí II d'Aquitània es va revoltar contra Carles el Calb el 848 i va ocupar els comtats d'Empúries i Barcelona.